En Jordi ha estat una de les primeres persones que em va fer viure la entrevista clínica, un dels meus primers professors, guia, model, i avui encara més sento les ganes de fer les coses tan bé com ell.
No oblidarem el seu humor, la seva intel·ligència meravellosa, la seva manera d'escoltar, tan atenta. I la seva facilitat per fer de qualsevol moment un moment extraordinari.
Eva
Voy a destacar su energía, su mirada atenta, su risa (que aún puedo recordar perfectamente), su capacidad de trabajo y su delicadeza. Un intelectual, reflexivo, que nos ha dejado su legado claro, potente y para siempre. Por el motivo de mi tesis, no paro de encontrar artículos con su nombre, ... y cuando veo su nombre me recorre un escalofrío de felicidad, de tristeza y de gratitud por la suerte de haberle conocido. Su ejemplo nos ha de fortalecer como grupo, ya que somos fugaces y frágiles, pero formamos parte de un algo que permanece y se transmite...
Nieves
...jo ja fa temps que em sento una mica orfe...orfe d'haver tingut el privilegi d'haver conegut en Jordi i no haver-lo pogut gaudir com m'hagués agradat, egoïstament, xuclant la intel·ligència de cadascun dels seus comentaris, dels seus acudits, de la seva presència
...però malgrat el poc temps que l'he pogut gaudir, avui em sento una persona afortunada, perquè puc dir que, d'allà d'on vinc -de la meva família, que sou tots vosaltres- , porto un trosset d'en Jordi a dins meu que m'empeny, em conforta i em fa voler ser millor professional i millor persona...porto un trosset de la seva persona que m'he fet meu i és un tresor...
Manu
Jordi was a real “mensch” – a Yiddish word that literally means “human being”, but much more – integrity, presence, capacity to step outside oneself and do the right thing. Jordi’s presence meant that he was ready to listen, interested in who you were as a person and what he could do to make you feel welcome, at home, and at peace. This was not out of a sense of duty or obligation – rather, he took personal interest in everything human and those things that lent meaning to life. I recall how he included me in his weekend bicycle outings in the hills, invited me into his home, and extended friendship, even when I was a new and awkward stranger in Catalonia. I will miss him terribly, and wish his family as much comfort and peace as is possible in such tragic times. In sympathy, Ron”
Jordi era un “mensch” – una palabra en yidis que significa “ser humano”, pero much mas – integridad, presencia, y la capacidad de superarse y hacer lo correcto. Su presencia significaba que intentaba escuchar atentamente – el tenía interés en quien eres como persona y lo que podia hacer para hacerle cómodo, como en casa, y con paz. Éste actitud no era debido de un senido de obligacion o compromise = sin embargo, tomaba un interes personal en todo el entorno humano y las cosas que daban significado a la vida. Recuerdo como me incluyó en sus excursions en bici por los fines de seaman, me invitó a su casa, y me extendió Amistad aunque yo era torpe, nuevo y extranjero cuando llegué en catalunya. Le echaré de menos, y espero que su familia pueda encontrar paz y confort en estos tiempos dificiles. Con simpatía.
Ron
Ronald M Epstein MD -- Professor of Family Medicine, Psychiatry, Oncology and Nursing
Director, Center for Communication and Disparities Research -- University of Rochester Medical Center
COMIAT.-
Dolors, Elena, Marc, familiars, amics, amigues, avui és un dia assenyalat, un dia important, un dia també, sí, per recordar perquè el dolor que sentim ens ve de la estimació que compartim per en Jordi.
Ho hem compartir i ens hem acompanyat.
L´acte és a punt de concloure no sense abans agrair- vos, en nom de la família, tot l´escalf de la vostra amistat. Tot allò que en Jordi ha estat per a nosaltres s´ha fet palès avui i aquí. En Jordi volia una cerimònia senzilla, austera, com ell era, però també profunda i autèntica. Res semblant a un tràmit, perquè per a ell la vida era tot el contrari, aventura, generositat, agraïment. En Jordi era un ciutadà del món, però també estimava la seva terra, i la terra on s´havia criat. Per això ens acomiadarem amb una cançó que li hauria complagut molt, l´Agur Jaunak, cançó popular basca.
Jordi, bonic, no és un adèu, és mes aviat un “per sempre”, en els nostres cors, per sempre el teu record.
Francesc Borrell
Francesc Borrell
