D´en Jordi, si us en diria de coses!
Començaria per parlar-vos del seu riure intens,
que com un doll d´aigua d´un rierol d´alta muntanya
ens neteja la cara i ens encomana l´alegria de viure.
Dels seus ulls inquiets, profunds, que miren el món amb curiositat i tendresa.
Del seu afany viatger que l´han portat per paratges llunyans
on ha aprés de la diversitat en les maneres de viure i entendre la vida,
i des d´ un gran respecte per tot i per tothom, ha permés que les seves passes fossin guiades per la curiositat, l´afany d´aprendre i la sorpresa.
Us parlaria del seu tarannà humil i discret,
però d´un fons passional que el feien viure cada instant amb significat,
obert a tot allò que fos autèntic; intolerant del postís, del maquillatge o de la hipocresia.
Intolerant també amb la violència, i amb la violència que s´amaga rera de grans ideals,
intolerant amb els personatges que dicten allò que és bó o dolent, sense deixar pensar,
i que per tant robant-nos llibertat,
intolerant amb les institucions opressives, o paternalistes,
amb els que diuen “ja ho faré demà”, amb els que es desempelleguen dels compromisos
amb un somriure aparentment amable,
amb els que mai no han trencat cap plat, perquè a la vida hem de trencar alguns plats,
ens hem d´equivocar i sobre tot hem de reflexionar, i després actuar.
